Boletín nº 7 - 2ª época - Julio 2004

ALUTACIÓ

Hola, veïns

De nou us feim arribar el butlletí trimestral. En aquesta ocasió us informam del nou Pla d’Acció Municipal, de la festa de la barriada i del trànsit; assumptes, tots ells, prou rellevants. Recomanam, sincerament, la seva lectura.

Pel que fa a la línia d’alta tensió que transcorre pel c/ Sàhara, poca cosa afegirem al contingut crític de les cartes que vam enviar a la premsa. Alguns veïns també hi van escriure, queixant-se de l’actuació de les administracions i estalonant l’actuació de la Junta. Vam rebre, també, el suport de l’A.VV. de Llucmaçanes, que recolzava, punt per punt, els nostres arguments. Detalls, aquests, que sempre s’agraeixen; i més quan es fa una feina per “amor a l’art”.

Com bé sabeu, tot i haver-hi un conveni firmat amb un traçat que no involucrava Malbúger per res, aquest es va modificar sense informar ni l’A.VV., ni la nostra regidora de barri. Finalment, tot i mantenir diverses reunions amb els implicats i rebre públiques disculpes dels responsables, les obres van tirar endavant. Tot ben legal i en regla, no ho discutim, però no són maneres.

Estem molt queixosos d’aquesta actuació. Els nostres representants polítics sempre pregonen diàleg i participació, i més ara que s’ha creat la figura del regidor de barri; però massa vegades actuen sense aplicar aquests principis, justificant-ho en forma d’“oblit” involuntari, demanant disculpes i aquí s’acaba el problema. Repetim: no són maneres de fer les coses, que suposen una pèrdua de confiança en les administracions, per la política dels fets consumats.

A la Junta hi ha gran malestar, agreujat també per la lentitud de resposta a les nostres demandes, algunes d’elles tan antigues que costa de creure: No hi ha manera d’aconseguir que la policia local controli el trànsit de forma regular i sancioni els infractors; el servei de jardineria ha deixat molt que desitjar, fins ara; la neteja ni és suficient ni eficaç; fa gairebé un anyque ens haurien d’haver informat sobre què pensen fer amb el pas del semàfor de la via Ronda; tampoc existeix una idea clara sobre la compensació dels terrenys cedits a l’hospital... Hi ha una sensació de passotisme: moltes paraules i poques accions. A la pròxima reunió de Junta tornarem convidar la nostra regidora de barri, Sra. Maria Sintes, i el coordinador de regidors de barri, Sr. Juan Manuel López, i els hi comunicarem el nostre profund malestar.

Consideram que Malbúger es mereix un respecte, i més quan ha demostrat una solidaritat a prova de bomba. Demanam, per tant, reciprocitat. I solucions, que ja toquen.

FESTA DE MALBÚGER

La festa d’enguany serà el dia 4 de setembre, dissabte. Tenim bastant avançat el programa d’actes. Us avançam que comptarem amb els “Pinyeta Pinyol”, que tant agraden als més petits, la colla de geganters de Llucmaçanes, la banda de cornetes i tambors de Dalt Sant Joan, que sempre ho animen, i algunes sorpreses més.

Prest celebrarem la reunió de la Comissió de Festes, per acabar de concretar els assumptes pendents i perfilar detalls. El que sí és segur és que, tal i com van anar les coses l’any passat amb el menjar (que es va acabar en un tres i no res degut a la gran afluència de visitants), es proposaran alguns canvis, per millorar-ho.

Com que el pròxim butlletí sortirà després de la festa, us farem arribar una circular de recordatori (a mitjans/finals d’agost), que inclourà el programa d’actes i les noves instruccions. Ens ho passarem bé, segur!

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL

El passat 17 de juny, els presidents de les AA.VV. del terme de Maó vam ser convidats a la presentació del nou Pla d’Acció Municipal. L’alcalde, Sr. Arturo Bagur, juntament amb diverses regidores, es va encarregar de fer-nos la presentació. El projecte contempla 5 objectius estratègics:

- Primer, les persones. Aquest apartat engloba les polítiques socials per a la cohesió i la igualtat d’oportunitats. Inclou cinc subapartats: el Pla Municipal Jove; un servei d’atenció directa al ciutadà; un pacte social (mediació social davant la realitat); un pla de formació i ocupació i, finalment, millors equipaments.

- Qualitat de vida. Fa referència a una ciutat saludable i propera, feta per i per a les persones. Parla dels barris i la ciutat, ben atesos, i de l’adequació i noves instal·lacions esportives.

- Futur de Maó. S’esmenta una ciutat sostenible i de qualitat, respectuosa amb el seu entorn i el medi natural. Es proposen cinc accions: impuls urbanístic; millora de la mobilitat; promoció econòmica; obres i serveis públics i defensa del món rural.

- Administració moderna. Textualment: “una administració de qualitat, eficaç, eficient i orientada al ciutadà”. Per assolir-ho es marquen també cinc actuacions: compromís i bona atenció al ciutadà; “e-ajuntament” (té a veure amb la nova web municipal i la implantació de més serveis en línia); personal eficaç i eficient, i dependències adequades; gestió administrativa centrada en el ciutadà i col·laboració interadministrativa.

- Cultura i educació. Es tenen en compte l’ensenyament i la cultura en una societat dinàmica i evolutiva, i es contemplen tres grans conceptes: la gestió i consolidació d’equipaments, les activitats culturals i l’educació.

COMENTARIS AL PLA:

Des de l’A.VV. de Malbúger aplaudim la iniciativa municipal. Aquest nou pla suposa, sens dubte, una preciosa declaració d’intencions. Tal i com s’afirma a la introducció del programa que se’ns va entregar, és “el nostre (seu) compromís amb la ciutadania per als pròxims anys, partint d’un coneixement profund de la nostra realitat”. Farem uns breus comentaris del seu contingut:

- Primer, les persones. Estem molt conformes amb la frase, ja que és bàsic atendre les demandes dels ciutadans. Des de Malbúger, n’hem fet arribar moltes, algunes d’elles tan antigues que s’han convertit en clàssiques. Tant de bo que aquest “coneixement profund” serveixi per solucionar-les. De moment, però, la realitat ens ha fet tornar una mica escèptics. Esperem que aquest nou pla hi posi remei i puguem felicitar als responsables. Res ens agradaria més, que consti.

- Futur de Maó / Cultura i Educació. Estem d’acord amb les propostes que es suggereixen, i poden comptar amb aquesta associació pel que faci falta.

- Administració moderna/ Qualitat de vida. Hem anat moltes vegades a l’Ajuntament i hem de dir que sempre se’ns ha atès correctament. Correctíssimament, per ser més justos. Res a dir del personal administratiu ni tècnic. Ara bé, el que sí trobam molt millorables, però que MOLTÍSSIM millorables, són les feines que tenen a veure amb el manteniment, conservació i neteja de Maó. Només hi ha que donar una volta per la ciutat per comprovar com les zones ajardinades presenten habitualment un aspecte inadequat, amb una freqüència de manteniment insuficient (que contrasta amb el d’altres ciutats, tant de les illes com de la península, per a no parlar de l’estranger). Aquest fet, en una illa turística com és Menorca, és especialment greu.

Tot i el canvi de l’empresa encarregada de la neteja –i el bombardeig propagandístic municipal- es continuen veient nombroses caquetes de cans i voreres brutes. El centre de Maó manté, en general, un bon aspecte, ja que els esforços que s’hi dediquen són adequats. No succeeix igual amb la perifèria, Malbúger inclosa, que és manifestament millorable. Convidam a comprovar-ho, “in situ”.

Pel que fa a la conservació hi ha molta a feina a fer, encara. No pot ser que per arreglar un problema aparentment senzill hagis de telefonar o escriure als diaris per veure-ho solucionat, després d’haver-te cansat de comunicar-ho a l’administració, sense resultat. Consideram que la brigada d’obres és del tot insuficient per atendre correctament les necessitats del Maó actual, fet que provoca aquestes mancances. El nou pla hauria de contemplar una partida destinada a augmentar els seus efectius.

Parlant amb alguns presidents d’AA.VV. d’altres barriades, es mostren d’acord amb les nostres apreciacions. No és per tant, una intuïció únicament nostra. Com que tenim per costum fer arribar un exemplar d’aquest butlletí als portaveus dels grups polítics amb presència a l’Ajuntament (i també a l’alcalde, a la presidenta del Consell, premsa), els mantenim permanentment informats. A més, com s’afirma al pla, en tenen un “coneixement profund de la nostra realitat”. No hi ha excuses, idò.

Per acabar, dir que res ens agradaria més que gaudir d’una ciutat com la que es detalla al pla. Serà d’aquesta o es tractarà, només, d’un pla de marketing de laboratori, molt polit i de disseny? El temps ho dirà.

de voluminosos 3 vegades/setmana 3 vegades/setmana

Recollida de RSU 7 vegades/setmana 7 vegades/setmana

TRANSIT DINS MALBÚGER

El retard en la construcció del nou vial de l’hospital i les obres de la carretera de Sant Lluís han servit perquè a Malbúger s’hagi incrementat el trànsit de forma espectacular: alguns carrers s’han vists forçats a convertir-se en carreteres, amb el perill que açò comporta. L’obertura temporal de l’accés del c/ Sàhara des de “la Salle” (necessària per les obres ja comentades de la carretera de Sant Lluís) ha agreujat el problema. Un problema que, amb un poc de previsió i coordinació, s’hagués pogut evitar.

Farem un parell de comentaris. Fa temps ens vam assabentar que alguns veïns (i no veïns, amb altres interessos) s’havien dedicat a recollir firmes de gent de Maó i voltants per demanar l’obertura del c/ Sàhara. Els motius eren diversos i únicament n’assenyalarem dos: uns ho feien pensant que veurien alleugerit el pas de vehicles pels seus carrers (Madagascar, Lapònia); altres, que l’accés al centre esportiu i a Sant Lluís seria més fàcil. Motius que des de la Junta entenem però que no compartim, ja que sempre hem cregut que unes de les millors virtuts de Malbúger són la tranquil·litat i la seguretat (virtuts que entraven en el preu, gens barat); i que el pas de vehicles no hi contribueix, precisament.

La Junta Directiva sempre ha afirmat que la solució no passava per augmentar el trànsit dins Malbúger, sinó per oferir alternatives (obrir nous vials, com el de l’hospital). Així ho hem defensat davant l’Ajuntament i Consell. I també en assemblees generals, sempre de cara i mai d’amagat, posant els nostros càrrecs a disposició. Llavors ningú va refutar els arguments, acceptant assumir la direcció de l’A.VV. Aprofitam per recordar que Malbúger és una zona urbana perifèrica, pensada per viure-hi, i que els seus carrers van ser dissenyats per accedir als habitatges, no per fer de carreteres.

Ara, alguns veïns que havien signat a favor d’obrir el c/ Sàhara ens han confessat el seu penediment, donant la raó a les tesis de la Junta exposades en assemblees anteriors. El cert és que l’evidència dels fets ens ha permès comprovar l’enorme increment del trànsit als carrers de la barriada (que no carreteres, repetim; matisació MOLT important), sense cap benefici.

A la Junta ens va costar anys que les autoritats municipals es convencessin de la necessitat de tancar l’accés al c/ Sàhara des de la ronda, per motius de seguretat. Finalment, després de prou estudis, la policia ens va donar la raó i vam negociar una reordenació del trànsit dins Malbúger, i se’ns va facilitar un plànol amb el resultats acordats.

Per diversos motius, però, aquest acord no s’ha aplicat mai del tot. Abans, potser per una certa manca de voluntat dels responsables; ara, per les obres de l’hospital i de la carretera de Sant Lluís, que han provocat la reobertura del c/ Sàhara.

Sempre, des de l’Ajuntament, se’ns ha demanat comprensió. I n’hem tinguda. Ara han finalitzat les obres de la carretera de Sant Lluís, i toca tancar, de nou, l’accés. És un compromís –un altre-, que aprofitam per recordar. La solució definitiva, però, vindrà quan s’acabi de construir el nou vial de l’hospital. Llavors, res no impedirà respectar els acords pactats i reordenar definitivament el trànsit dins Malbúger, tancant alguns accessos (segons el plànol esmentat), sense vacil·lacions, per millorar la seguretat i la qualitat de vida dels veïns. A més, ningú no veurà perjudicat els seus interessos, a l’inrevés: el centre esportiu (i els seus usuaris) tindrà dos accessos: l’actual i un de nou, exclusiu, que es crearà amb motiu de la nova carretera de l’hospital. I els veïns veurem millorada notablement la nostra qualitat de vida: tindrem carrers i no carreteres. Com toca.

Encara ens queda una bona temporada de patiment i de molèsties (construcció de l’hospital, construcció del nou vial, trànsit afegit, renous, polsim, incomprensió d’alguns, etc.), però valdrà la pena.

PLAÇA BIOSFERA

A un ritme bastant lent, però constant, es van produint millores a la plaça. De moment, ja s’han instal·lat nous senyals que prohibeixen aparcar, tant verticals com horitzontals. Fins i tot s’ha pogut veure algun municipal posant multes i... la grua retirant vehicles! Miracle! De res serveixen les lleis i les normes si després no s’hi destinen els mitjans per fer-les complir. Ja tocava! Molt bé.

Ja fa temps que reclamam presència policial permanent a la barriada. De moment, només vénen en comptagotes. Però tot és començar...

FES-TE SOCI

Animau-vos els qui no ho sou, que només són 18 € l’any. Com més siguem, més força tindran les nostres reivindicacions! Els de la Junta no cobrem un euro i tot s’inverteix a Malbúger, principalment en les festes.

Animaos los que todavía no lo sois, que sólo cuesta 18 € al año. ¡Cuantos más seamos, más fuerza tendrán nuestras reivindicaciones! Los de la Junta no cobramos ni un euro y todo se invierte en Malbúger, principalmente en la organización de la fiesta.

~~~~~~

Si heu d’informar sobre qualsevol incidència en la neteja o demanar la recollida d’estris crideu al telèfon

902111971

Els nostres carrers

Himàlaia (els santuari de les neus) és la regió amb les muntanyes més altes del món. S'estén a través d’una serralada de 2500 km de llarg i altres 200 d'amplària. Catorze dels seus pics estan per sobre dels vuit mil metres; amb l’Everest (contenidor de neus, això vol dir) com el cim del nostre planeta. Si esteu al tant de les aventures dels alpinistes segurament que els noms d’Annapurna, K2, Manaslu, Karakorun... us sonaran familiars.

Butan, Xina, Tibet, Nepal, Índia i Pakistan, en major o menor mesura, són els sis països que conformen aquest paradís, també conegut com les portes del cel. Un món diferent on no es compten els quilòmetres, sinó les esgotadores jornades de marxa darrera els yacs o mules, on les fites són els estàndards de pregàries, on els pobles semblen sorgits d’un conte de fades o d’un llibre d’hores de l’Edat Mitjana.

Diversitat de climes i de naturalesa: soledats desèrtiques garnades pel vent del nord, selves humides i sufocants on habiten els quatre tigres reials que resten encara

Tibetans i nepalès són els pobles més característics de la regió: costums ancestrals, religiositat, temples, el color safrà dels vestits dels lamas, el somriure dels sherpas... guaiten rera qualsevol documental dels nostres televisors.

Esportistes d’aventura, alpinistes i viatgers amb gust per altres civilitzacions, gent a la recerca d’una altra espiritualitat, de silenci, de pau interior, de noves emocions... aquí teniu un vast imperi per descobrir.