SOS Malbúger 2024

Notícias

Menorca Info 23-05-2024

Menorca Info 01-06-2024

IB3 a la carta

Manifest

MALBÚGER DIU “PROU” DAVANT ELS ANYS DE DEIXADESA

En els seus orígens podía semblar que la Urbanització de Malbúger era perifèrica respecte del conjunt de la ciutat de Maó, de la qual es troba separada per la via de ronda.  En tractar-se d’una promoció de nova planta, les característiques dels serveis proporcionats a les vivende , moltes d’elles aparellades o unifamiliars, foren considerats fins a un cert punt “privilegiats”.  Avui per avui la realitat és ben diferent, quan ja han passat més de tres dècades de l’arribada dels primers residents i la constitució de les diverses juntes de veïns –plenes d’il.lusió, com ho és la nostra- que canalitzaren les demandes del conjunt de la barriada.

En primer lloc, Malbúger es troba actualment més integrada dintre del conjunt de la ciutat, i és freqüentment transitada en els seus serveis i instal.lacions –Consell Insular de Menorca, Centre Esportiu Malbúger, veïnatge del Mateu Orfila…-,  per part del dels maonesos i visitants.  En segon lloc, durant tots aquests anys –en realitat decenis- hem patit un déficit acumulat de despeses i inversions destinades a manteniment i millores dels espais públics de la nostra urbanització, de manera que, allò que s’hagués pogut solucionar en el seu moment amb intervencions parcials i limitades, ara –després de tants d’anys- requereix d’unes despeses gravoses a nivel del conjunt de la barriada.  En tercer lloc, s’ha estès entre els residents la sensació d’una clara desproporció entre allò que aportam al conjunt del municipi en concepte d’impostos i contribucions –llargues d’enumerar- i el que rebem a canvi –que s’aproxima al no res- en concepte d’una atenció necessària relativa al manteniment i millora dels carrers, places i voravies, essent així que aquestes darreres –les voravies- ja han provocat diversos incidents i episodis de caigudes requerides d’assistència mèdica- podrien arribar a oferir una imatge deixadesa  impròpia d’un país i una ciutadania que es voldria orgullosa de les institucions que ens pretenen governar.  A ells –als governants de les institucions públiques- els confiem els nostres impostos, exigint a canvi uns serveis justos, professionals i de qualitat com els que són d’esperar entre els països europeus amb els què ens pretenem homologar, val a dir, entre les democràcies avançades.

No es tracta d’atemptar contra el principi de solidaritat, sinó de promoure la tasca ciutadana de posar en valor l’exemplaritat d’allò públic, d’allò que no és simplement teu o meu, sinó del que és de tots i ens hauria de fer sentir orgullosos.  Els residents de Malbúger creim que la nostra urbanització ha merescut i mereix molt més del que actualment reb, i que ha arribat el moment de posar-la al dia.  No renunciam a establir ponts de comunicació i diàleg permanent amb l’administració –l’Ajuntament de Maó-, però volem resultats i millores concretes, recursos i despeses públiques que compensin el dèficit acumulat.  Ens hem proposat com a Junta de Veins una tasca de visualització de l’estat actual de les coses, i ens comprometem a col.laborar amb l’Administració, lluny d’anar “en contra” de ningú –que seria anar en contra de nosaltres mateixos-, a treballar en la seva millora. Si la “ciutat” és l’espai compartit per part del conjunt dels ciutadans, hem de demostrar que podem -i hem de- fer les coses bastant millor, i volem posar-nos en camí d’aconseguir-ho.  Passam a enumerar breument algunes de les peticions i millores que dirigim a l’administració pública -Ajuntament de Maó- en representació dels Veïns per ordre d’ importància; no sota la pretensió d’obtenir cap mena d’avantatges ni “luxes”, sinó unes instal.lacions i espais objectivament funcionals i dignes, i de fer-ho quan abans millor en el conjunt de tota la urbanització contravenint l’actual procés de contínua degradació que no ens portarà en cap cas a estalviar diners, sinó a abocar-nos a intervencions més voluminoses:

• Iniciar una intervenció global i sistemàtica de reparació de les voreres allà a on les arrels dels arbres les han destrossades –pràcticament per tot arreu- i un procés de substitució dels arbres d’arrels superficials que en són causants per uns altres amb un creixement no disfuncional de les arrels –canviant més que el tipus d’arbre potser la forma de sembrar-los: buscant major profunditat, encofrant-los...-;  aquesta demanda resulta prioritària per al conjunt dels residents.  Evitem noves caigudes agreujades, en molts cops, pels dèficits d’il.luminació.

• Reconduir la intervenció de la pista poliesportiva garantint una feina professional i ben feta en vistes a obtenir resultats òptims no per a un o dos anys, sinó per a un període de temps molt més llarg –acompanyat d’un apropiat manteniment en el dia a dia- ; agrairïem que la intervenció contemplés no només el paviment i les dues torres de llum, sinó també les barreres de llenya i les estructures metàl.liques de les porteries i els cèrcols de bàsquet (no deixar-ho a mitges)

• Millorar la poda i acondicionament de les zones de vegetació ubicades al voltant del parc i la pista poliesportiva, integrant-la en el conjunt de la zona de trobada, d’esbarjo i de jocs.  En particular la zona dels ullastres que amaga bancs de pedra hauria de ser degudament acondicionada –integració, poda, neteja, etc.-

• Fer les podes dels arbres –reemplaçant els que ja són secs- de manera regular i en el temps apropiat, evitant que el ramatge opaqui la tasca d’il.luminació de les faroles, i anar substituïnt les de llum groga per altres de més potència lumínica que aporti la claredat necessària a l’entorn.

• Increment de la presència de la brigada en les tasques de  manteniment ja sigui de les faroles, les males herbes, els espais ajardinats, etc. etc.

Cal donar, en definitiva, un cop de timó en el que fins al moment ha estat –tant se val ja quins foren en el seu moment els motius- un llarg temps deficitari en tema d’inversions i recursos destinats per part de l’administració pública –l’Ajuntament de Maó- a la barriada de Malbúger.  L’objectiu no és enfrontar-nos amb ningú, sinó obrir espais de diàleg i colaboració, ja que allò que es vol obtenir és positiu per a tots: tots coincidim en el desig de treballar per a la nostra barriada i per al conjunt de la ciutat, volem sortir al carrer gaudint –i no avergonyint-nos- dels espais compartits, sentir-nos justament reconeguts en allò que hem aconseguit en tant que veïns i barriada, així com del retorn que hem rebut per part de l’Ajuntament.  Treballam, i no ens cansarem de fer-ho, en defensa d’una cultura d’allò públic, val a dir, allò que no és només meu o teu, sinó allò que és de tots i reclama ser dignificat, que és tant com treballar en contra del desencís –comprensible- que senten avui molts ciutadans vers els polítics i la política .

Fotos festa